curiositats

...... Bye, Bye..... Setmana Santa.....

Deu meu!! que anava a pensar jo que 10 dies passarien aixi de ràpid, com per art de magia!!!

vaja... jo que volia molt més, més gresca, més dies de sobar-la fins ven tard, passar tardes i nits inolvidables

encara que realment no ha donat per molt, perquè ja em direu... per el temps que ha fotut en la major part de la

península ibèrica, més val quedar-se a casa i no fotre res! Es per això que m'ha mosquejat que no hi haguèssin molts

més dies per els que disfrutar, anar a la platjeta, fer les nostres festasses de vacances!! Això és el que

he trobat a faltar; però sincerament tampoc amb puc queixar, ja que el cap de setmana aquest he marxat uns dies fora

per Calafell, i a fet uns dies molt macus, i he vist a gent que feia molt de temps que no hi veia, i vulguis o no,

això fa que, encara que no hagui sigut tal i com esperes, ha estat divertit tornar a veure'ls i saber de les seves vides

com els hi va, que estan fent, t'interesses i ja de pas... espies una mica sobre la vida dels demès!!XDXD perquè qui no em

diu que ningú no li agrada tafanejar en la vida dels demès eh!! saber coses de la gent!! Això em sembla que ningú m'ho pot

negar!!XD

Tambè he estat amb gent que durant la setmana no puc disfrutar d'elles i que realment són una part de mi, són allò que

cada dia fan que sigui persona, i em fan veure la vida d'una altre manera, però bueno... m'ha haguès agradat passar molt

més temps amb elles, però encara i aixi me'ls estimu per sobre de tot el que hi pugui haver en aquesta vida.

Encara que el temps no ha acompanyat, com veieu el temps l'he aprofitat al màxim: el primer cap de setmana,el mateix dijous

vinga!! festassa!! de les grans amb les noietes de la UNI!! que grans sou!! jajaj (quina nit!!! JO LA PRIMERA), divendres

festassa de MEF!, dissabte relax!! que ja hi ha massa!! Diumenges cinema!!, vagancies, aprofitar algún que altre cop el

temps i cap de setmana seguent dels grans!! e nois!! si es que!!

Bueno gent, per avui o deixem, en aquesta setmana molta més novetat... ah!! Dimecres pràctica de video amb al Naxo!!

Avere que tal, a mi això de fer aquestes coses amb va verguñeta... jejej

Un petonas gent!!!! i demà tothom a classe que ja toca!!!

...No se donde voy, no se, solo se que aquí no puedo estar...

Frase....d'un gran cantant  grunge de Seattle, del famós grup "Nirvana" en Kurt Kobain, acompanyat per Chris Novoselic i Dave Grolh,

durant tot el seu trajecte dintre del grup. El grup "Nirvana", es va consolidar com un dels grups més famós de música grunge que hi ha

hagut al llarg de la historia.

Tot i no estar ja en actiu, el grup "Nirvana" ha arrebatat, a un dels cantants, més famós del món, com ha estat en:

Elvis Presley, dintre de les llistes de personatges musicals que guanyen més diners, que els mateixos artistes que encara estan donant per

cul en molts dels escenaris, que hi han arreu del món sencer.

La veritat es que és una llàstima ja no tindre aquest grup, perquè totes les seves lletres van tenir un èxit brutal! La seva primera, va ser

"Smells Like Teen Spirit", on ni ells mateixos sabrien el gran boom que donarien amb aquesta cançó. Es que... ell li donava sentit a tot el que deia

en les seves lletres, donava sentiment, vida, era com si les visquesis...relats de la vida quotidina.

Kurt Kobain, fa 14 anys ens va deixar amb un comunicat:

Hablando como el estúpido con gran experiencia que preferiría ser un charlatán infantil castrado. Esta nota debería ser muy fácil de entender. Todo lo que me enseñaron en los cursos de punk rock que he ido siguiendo a lo largo de los años, desde mi primer contacto con la, digamos, ética de la independencia y la vinculación con mi entorno ha resultado cierto.

Ya hace demasiado tiempo que no me emociono ni escuchando ni creando música, ni tampoco escribiéndola, ni siquiera haciendo rock'n'roll. Me siento increíblemente culpable. Por ejemplo, cuando se apagan las luces antes del concierto y se oyen los gritos del público, a mí no me afectan tal como afectaban a Freddy Mercury, a quien parecía encantarle que el público le amase y adorase. Lo cual admiro y envidio muchísimo. De hecho, no los puedo engañar, a ninguno de ustedes. Simplemente no sería justo ni para mí. Simular que melo estoy pasando el 100% bien sería el peor crimen que me pudiese imaginar.

A veces tengo la sensación de que tendría que fichar antes de subir al escenario. Lo he intentado todo para que eso no ocurriese. (Y sigo intentándolo, créeme señor, pero no es suficiente). Soy consciente de que yo, nosotros, hemos influído y gustado a mucha gente. Debo ser uno de aquellos narcisistas que sólo aprecian las cosas cuando ya han ocurrido. Soy demasiado sencillo. Necesito estar un poco anestesiado para recuperar el entusiasmo que tenía cuando era un niño.

En nuestras tres últimas giras he apreciado mucho más a todo la gente que he conocido personalmente que son fans nuestros, pero a pesar de ello no puedo superar la frustación, la culpa y la hipersensibilidad hacia la gente. Sólo hay bien en mí, y pienso que simplemente amo demasiado a la gente. Tanto, que eso me hace sentir jodidamente triste. El típico piscis triste, sensible, insatisfecho, ¡dios mío! ¿por qué no puedo disfrutar? ¡no lo sé!. Tengo una mujer divina, llena de ambición y comprensión, y una hija que me recuerda mucho como había sido yo. Llena de amor y alegría , confía en todo el mundo porque para ella todo el mundo es bueno y cree que no le harán daño. Eso me asusta tanto que casi me inmoviliza. No puedo soportar la idea de que FRANCES se convierta en una rockera siniestra, miserable y autodestructiva como en lo que me he convertido yo. Lo tengo todo, todo. Y lo aprecio, pero desde los siete años odio a la gente en general... Sólo porque parece que a la gente le resulta fácil relacionarse y ser comprensiva. ¡Comprensiva! sólo porque amo y me compadezco demasiado de la gente. Gracias a todos desde lo más profundo de mi estómago nauseabundo por vuestras cartas y vuestro interés durante los últimos años. Soy una criatura voluble y lunática. Se me ha acabado la pasión, y recuerden que es mejor quemarse que apagarse lentamente.

Paz, amor y comprensión Kurt Cobain

Tot i aixi es dificil saber si eran realment aquests els motius de la seva mort. perque... ho tenia tot? una dona, una filla, amics i el més important per a ell la

MÚSICA

potser és que la fama, el va matar: el fet de ser ric o famós, no dona tota la felicitat del món

Aqui, us deixo un clip de Kurt Kobain amb la cançó "Penny Royal tea", aquest és fet per una persona molt especial i que és un apassionat

d'aquest grup...va per tú

http://www.youtube.com/watch?v=DWGVwndDw6c